dimecres, 29 de juliol de 2015

PIZZA DE TEMPORADA

Per imprevistos de la vida, aquest mes hem tingut un petit transbals econòmic... Total, que estem a dia 29, i sense ni un euro més per gastar. Creuant els dits per veure l'ansiada nòmina reflectida al compte bancari com més aviat millor. Així que a la cuina toca tirar una mica d'imaginació, de rebost i del poc que queda a la nevera. Per sort, a casa sempre hi ha farines i no falta la verdura eco de les cistelles del Menjador Ca la Rosa.
Doncs he de dir que gràcies a la cuina de subsistència, he fet la meva millor pizza fins al moment, i em decideixo a compartir des d'aquí la recepta.



Ingredients per la massa (dóna per fer 2 bases grans, per 3 persones cadascuna):

-160gr de biga: 100gr de farina especial per pizza El Amasadero, 60gr aigua, 0,2 llevat fresc. Es pasta la nit anterior i es deixa fermentar unes 12 hores, fins fer la pizza.
-300 gr de farina especial per pizza El Amasadero
-100gr de farina "recia" (blat dur) ecològica El Amasadero
-280gr aigua freda
-25gr oli oliva verge
-9 gr de sal
-2gr de llevat fresc

Evidentment, podeu fer servir les farines que us vingui de gust. Jo aquesta vegada he tirat de rebost. He de dir que la farina especial per pizza de El Amasadero dóna molt bon resultat, i que en la pizza és recomanable que una part de la farina sigui de blat dur, bé kamut, semolina, o "recia" en aquest cas. El toc del blat dur és realment espectacular i marca la diferència.

Ingredients pel farcit:

-1 o 2 tomàquets natural ratllats
-1 carabassó tallat a rodanxes
-1 ceba de figueres
-1 pebrot verd italià
-olives kalamata
-alfàbrega, orenga, pebre negre
-formatge ratllat

Les verdures que he fet servir són totes ecològiques i de temporada. Realment val molt la pena fer un canvi d'hàbits i consumir els productes de temporada, quan són més sabrosos i el nostre cos més els necessita. Molt millor si són cultivats de forma ecològica i responsable, en favor de la salut ambiental i de la nostra pròpia. Evidentment la pizza es pot preparar al gust i no necessàriament ha d'agradar aquesta combinació d'ingredients, però a mí personalment m'ha sorprés de forma molt positiva.

Preparació:

Com ja he apuntat, la massa (qualsevol massa) guanya molts punts si porta algun tipus de preferment. En aquest cas, la nit abans he preparat una biga, que és un tipus de preferment sòlid molt habitual a Itàlia. Tan senzill com pastar 100gr de farina amb 60gr d'aigua i un bocinet molt petit de llevat (0,2gr). Es deixa en un bol tapat fermentar tota la nit. Si al matí ha fermentat molt i encara no hi ha previsió de preparar la massa, es pot guardar a la nevera fins que es vulgui fer servir.

Per preparar la massa, primer es pesen els ingredients. Preparem la farina i afegim l'aigua a poc a poc mentre es pasta, després afegim la biga, a bocins, i seguidament afegim l'oli. Es poden fer petits pastats amb reposos que ajudin a desenvolupar el gluten. Per últim, incorporem la sal i el llevat amb una mica d'aigua, i acabem de pastar. La massa ha de quedar fina i llisa.



Deixem fermentar durant aproximadament dues hores. Tot i així, al cap d'una hora donem un plec a la massa i aprofitem per dividir-la en 2 (si volem 2 pizzes grans, també podem fer 3 mitjanes). En aquest moment, com que a casa som pocs, jo acostumo a guardar una de les porcions al congelador dins d'una bossa especial per congelació. Aguanta molt bé congelada, quan es vulgui fer servir només cal treure-la unes hores abans del congelador i continuar amb el procés.

Arribats a aquest punt, podem preparar les verdures. Es talla la ceba a tires, el carabassó i el pebrot a rodanxes i es preparen a la planxa amb una mica d'oli i per separat. Ratllem el tomàquet i el deixem reposar amb alfàbrega. Preparem les olives, l'orenga, el prebre i el formatge ratllat. El formatge, molt millor si és mozzarella. En aquest cas no en tenia, i com que es tractava de cuina de subsistència i de no anar a comprar, doncs he fet servir el que hi havia per casa "queso rallado para gratinar"...



Un cop la massa està ben fermentada,aproximadament al cap d'una hora més, engeguem el forn a tope per començar-lo a escalfar. Bolegem la massa sense donar gaire tensió i comencem a estirar-la per donar-li forma de pizza. Jo ho faig sobre un full de paper de forn enfarinat. És molt important en aquesta part deixar reposar la massa, doncs la tenacitat del gluten tendirà a retornar la massa a la seva forma original. Amb els reposos, aconseguirem estirar-la i donar-li forma amb més facilitat i sense trencar l'estructura del gluten. Jo faig servir el corró per anar estirant la pizza donant-li forma rodona, ho faig més o menys en 3 o 4 vegades, amb reposos entre mig.



Un cop la base feta i el forn calent a tope (250ºC mínim), la pintem amb el tomàquet i l'enfornem durant 5 minuts. Jo enforno sobre una xapa gruixuda d'acer, es pot fer sobre pedra refractària (qualsevol rajola per la part "lletja" serviria) i si no en tenim, doncs sobre la safata del mateix forn com a últim recurs.

Passats aquests 5 minuts, desenfornem la pizza, la montem amb la resta d'ingredients i l'enfornem 5 minuts més.

Ara ja no queda més que degustar-la!! Realment val molt la pena fer pizza casolana, res a veure amb els preparats comercials tipus "Tarradellas" ni amb les bases de pizza precuinades. Tot i que suposa una mica de feina, guardar-ne porcions al congelador és una bona manera d'economitzar temps per altres vegades.

Ja per acabar, no em puc estar d'esmentar dos llibres que m'han inspirat a l'hora de crear la meva pròpia fòrmula de pizza, així com el procés per preparar-la: El Pan i Panes y Dulces italianos

Bon profit!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí els teus comentaris i opinions